Ir al contenido

Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid

Jueves, 18 de abril de 2024

Inicio | Secciones | ¿Quiénes somos? | Equipo E-Innova | ¡Publica con nosotros! | Revistas culturales

València en sus orígenes

[ESP/VAL]

La denominación de ese lugar en el mapa llamado València procede del étimo latino Valentia Edetanorum. "La valentía de los edetanos".

 

[ESP]

Así la llamaron los colonizadores romanos cuando fundaron la amurallada ciudad en el año 138 a. c., circunvalada por el río Turia. El historiador romano Salustio narra que, en las famosas guerras civiles entre Silo y Mario, las tropas de Pompeyo derrotaron a las de Sertorio, en el año 75 a. c., al pie de las murallas de Valentia. Tras la derrota de Sertorio, Pompeyo arrasó la ciudad y durante unos cincuenta años estuvo desmantelada y abandonada hasta la Época Imperial en la que la plaza parece que resurgió de sus cenizas. Y es que ni las destrucciones ni las terribles inundaciones pudieron, desde entonces, con el esta ciudad que alcanza hoy su máximo esplendor.

Poca gente, de la que visita la ciudad, sabe que detrás de la catedral (en donde se dice que se encuentra El Santo Grial) y de la Basílica de la Virgen de los Desamparados pueden verse algunos de los restos arqueológicos de la época romana.

El significado de València lleva, en su origen, la idea de la valentía que los invasores pudieron experimentar al conquistar la tierra de los Edetanos. Y es que en la Italia del siglo II, antes de nuestra era, se acostumbraba a dar nombre a sus conquistas con topónimos alegóricos a las virtudes militares propias de la guerra.

¿Pero quiénes eran los edetanos?

Edetanos es el gentilicio de los íberos que poblaron el territorio de Edeta, justo en la configuración geográfica del Golfo de Valencia.

La Edetania ocupaba el sur de la provincia de Castellón y las dos terceras partes septentrionales de la actual provincia de Valencia. Sus límites aproximados fueron el Río Mijares (Udiva), al Norte, las Sierras de Javalambre y Gúdar y el Valle del Río Cabriel, al Oeste, y, al Sur, el Río Júcar (Sucro). Las actuales ciudades de Lliria (Edeta) y Sagunto (Arce) podrían haber sido sus enclaves más relevantes.

Los árabes la denominaron مدينة التراب, Madīna at-Turab, o "Ciudad de la Arena". Refiriéndose a su localización a la orilla del Río Turia. Pero conservaron el término بلنسية, Balansīa, para designar, de modo global, a la Taifa de Valencia.

La Taifa de Valencia o taifa de Balansiya fue uno de los reinos taifas surgidos al final del Califato de Córdoba en 1010. Hace ahora mil años. La Taifa valenciana perduraría hasta el 1238. Momento en que fue conquistada por el Rey Jaime I, creándose en su lugar el Reino de Valencia.

Ya en la época de Abd al Aziz la ciudad había recuperado la denominación de Balansia. La Valencia, València en valenciano, que perduraría para siempre tras la conquista del rey Jaime I, "el conqueridor".

 

[VAL]

La denominació d'eixe lloc en el mapa cridat València procedeix de l'ètim llatí VALENTIA EDETA-NORUM. 'La valentia dels edetans'.

Així la van cridar els colonitzadors romans quan van fundar la murallada ciutat l'any 138 a. c., circumval·lada pel riu Túria. L'historiador romà Salustio narra que, en les famoses guerres civils entre Silo i Mario, les tropes de Pompeyo van derrotar a les de Sertorio, l'any 75 a. c., al peu de les muralles de Valencia. Després de la derrota de Sertorio, Pompeyo va arrasar la ciutat i durant uns cinquanta anys va estar desmantellada i abandonada fins a l'Època Imperial en què la plaça pareix que va ressorgir de les seues cendres. I és que ni les destruccions ni les terribles inundacions van poder, des de llavors, amb l'esta ciutat que aconsegueix hui el seu màxim esplendor.

Poca gent, de la que visita la ciutat, sap que darrere de la catedral (on es diu que es troba El Sant Grial) i de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats es poden veure algunes de les restes arqueològiques de l'època romana.

El significat de València porta, en el seu origen, la idea de la valentia que els invasors van poder experimentar al conquistar la terra dels Edetans. I és que en la Itàlia del segle II, abans de la nostra era, s'acostumava a donar nom a les seues conquistes amb topònims al·legòrics a les virtuts militars pròpies de la guerra.

Però qui eren els edetans?

Edetans és el gentilici dels ibers que van poblar el territori d'Edeta, just en la configuració geogràfica del Golf de València. L'Edetania ocupava el sud de la província de Castelló i les dos terceres parts septentrionals de l'actual província de València. Els seus límits aproximats van ser el Riu Millars (Udiva), al Nord, les Serres de Javalambre i Gúdar i la Vall del Riu Cabriol, a l'Oest, i, al Sud, el Riu Xúquer (Sucro). Les actuals ciutats de Llíria (Edeta) i Sagunt (Arce) podrien haver sigut els seus enclavaments més rellevants.

Els àrabs la van denominar مدينة التراب, Madīna at-Turab, o "Ciutat de l'Arena. Referint-se a la seua localització a la vora del Riu Túria. Però van conservar el terme بلنسية, Balansīa, per a designar, de manera global, a la Taifa de València.

La Taifa de València o taifa de Balansiya va ser un dels regnes taifes sorgits al final del Califat de Còrdova en 1010. Fa ara mil anys. La Taifa valenciana perduraria fins al 1238. Moment en què va ser conquistada pel Rei Jaume I, creant-se en el seu lloc el Regne de València.

Ja en l'època d'Abd a l'Aziz la ciutat havia recuperat la denominació de Balansia. La València, que perduraria per sempre després de la conquista del rei Jaume I, "el conqueridor".

Bookmark and Share


Logotipo de la UCM, pulse para acceder a la página principal

Copyright © 2017 E-Innova

ISSN: 2172-9204